La ruta blava

Despres de dotze dies de navegacio, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlantic. Es el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comenca a incendiar el continent europeu. Pero el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel. D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la cronica vibrant d'un catala pel mon. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecanica del canal de Panama. Tambe el cor sobre el Pacific, on vola l'albatros baudeleria i els tripulants s'aboquen a vils sainets despres de tants dies a alta mar. Destinacio final: Tahiti. Llavors el que prometia ser el paradis autentic, entre lagons fulgids i cocoters, es converteix en una cosa encara mes interessant: en un pais real. Es tot un mon que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al mon petit de Bora Bora Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "e;Per aixo nomes accepto Punaauia com un parentesi que no pot durar gaire, perque, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest pais, m'he convencut que mes m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinesia."e; D'aquesta materia estan fets els grans viatges.