MIRA'M ALS ULLS

«Vull per als meus fills un món que aposti per la conviv?ncia, ladiversitat, la pluralitat i el di?leg, sense que ningú hagi de donarexplicacions pels seus cognoms o les seves creences.»Míriam Hatibi a La VanguardiaQu? li passa al món? Qu? ens passa anosaltres? A partir de la seva pr?pia experi?ncia, Míriam Hatibirelata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i laconstrucció d'una identitat plural. En un to proper, amb enormeintel·lig?ncia i agudesa, desmunta t?pics i estereotips sobre ladiversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració,assimilació, toler?ncia i conviv?ncia.En un moment en qu? lesidentitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida del'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora anosaltres mateixos- és més necess?ria que mai. Perqu? és urgentcomençar el di?leg que permetr? que tots ens entenguem. Davant eldiscurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix elprejudici que pot arribar a fracturar innecess?riament la societat ialça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ullsconstitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta,presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per laconviv?ncia.«Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes potscomençar a construir cap a on vas, a diferenciar el que est? bé i elque est? malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que "som el mirall en qu? ens mirem". Si em miro en el meu mirall, soc MíriamHatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam,immigrant de segona generació, com si la condició d'immigrant espogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida,sense fer soroll. En canvi, els fills d'immigrants som actius ireivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria moltmés temps lliure, perqu? no hauria d'estar sempre justificant-me. Per? també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per aix? he decidit prendre la paraula.»